• CONCURS INFÀNCIA MISSIONERA


    Dóna’ls veu! Crea el teu podcast
  • JORNADA DE LA INFÀNCIA MISSIONERA


    26 de gener de 2020
  • "GUIA COMPARTIR LA MISSIÓ"


    Propostes de voluntariat missioner
  • AJUDA A LES MISSIONS


    Col·labora amb els missioners espanyols

miércoles, 22 de enero de 2020

"Y TÚ, ¿TE ACUERDAS?

     ... te acuerdas de quién estuvo contigo en aquellos momentos?. Las fiestas de cumpleaños, el día de Reyes, los viajes familiares.... nuestra infancia está llena de recuerdos bonitos. Pero seguro que también pasaste por algún mal momento. "¿Recuerdas quien estuvo contigo?". Esta es la idea del vídeo, elaborado por las Obras Misionales Pontificias, para apoyar la jornada de Infancia Misionera.
     Dirigido a adultos que un día fueron niños y tuvieron sus momentos de alegría y de tristeza, interpela al espectador: "¿Y tú recuerdas quién estuvo contigo?". Los misioneros están con los niños de todo el mundo. También en los peores momentos. Siempre. Con los más pobres, huérfanos, con los olvidados de éste mundo. Ayúdanos a seguir a su lado. Colabora con Infancia Misionera.
     Y es que gracias al Fondo Universal de Solidaridad de Infancia Misionera el año pasado se enviaron 15.589.363,63 € a proyectos infantiles  en las misiones, de los que 1.935.321,71 € fueron aportados por España. Gracias a éstas ayudas con los 2.864 proyectos financiados, fueron 4.335.796 los niños atendidos en los Territorios de Misión de los que 172.177 fueron ayudados por España.
     El dinero no podría haber servido de nada sin el trabajo diario, silencioso e incansable de tantas religiosas y religiosos, de tantas misioneras y misioneros que hacen posible tantos "pequeños" milagros.
     Si quieres más información: www.infanciamisionera.es

     Fuente: OMPRESS.
   

miércoles, 15 de enero de 2020

SANGRE DE MÁRTIRES, SEMILLA...

El pasado 1 de enero, Mons. Pierre Nguyen Van De, obispo de Thai Binh en el norte de Vietnam, presidía la ceremonia que abre oficialmente los trabajos de construcción del nuevo seminario de esta diócesis, dedicado al Sagrado Corazón. El antiguo edificio, construido en 1937, un año después de la fundación de la diócesis, que se había vuelto demasiado pequeño y ruinoso, fue demolido en noviembre para dejar terreno al edificio que se construirá. El nuevo seminario deberá acoger a 186 seminaristas, que hasta ahora estudiaban, bastante apretados, la mitad en el antiguo seminario y, la otra mitad, en los locales del obispado. El antiguo seminario tuvo una larga historia de cierres y aperturas, hasta su reapertura en 2008. En 1972, el gobierno comunista autorizó al entonces obispo, Mons. Dominique Marie Dinh Duc Tru, fallecido en 1982, a lanzar un programa de formación para nueve seminaristas y seis sacerdotes en el seminario; que se graduaron en 1977. Luego no hubo más clases hasta 2008, cuando Mons. Francis Xavier Nguyen Van Sang obtuvo el permiso del gobierno para reabrir seminario y acoger a 30 seminaristas. Luego, el seminario pudo recibir nuevas vocaciones de la diócesis y de otras zonas. El 7 de diciembre, el obispo Van De ordenó a 26 diáconos y 11 sacerdotes. Son los primeros en completar sus ocho años completos de estudio en Filosofía y Teología, después de la reapertura del seminario en 2008. Durante todos estos años la diócesis de Thai Binh no ha dejado de contar con el apoyo de las Obras Misionales Pontificias. Sólo el año pasado se enviraron 38.220 dólares para mantener a los seminaristas mayores y 9.405 dólares para los seminaristas más jóvenes.
Según informan desde Misiones Extranjeras de París, varios cientos de personas a la celebración del 1 de enero, en la que el obispo de la diócesis recordó que la formación de sacerdotes es uno de los deberes más importantes de la Iglesia local, y agradecía la generosidad de las familias católicas que donan al menos 50.000 dong (1,94 euros) al mes para apoyar la construcción. Cuando el viejo edifico fue derribado numerosas personas, incluidos no católicos, se ofrecieron como voluntarios para limpiar el terreno y prepararlo para los cimientos del nuevo edificio. Este tendrá forma de U, con seis plantas, todo ello en una parcela de casi dos hectáreas, rodeada de espacios verdes, lagos y canchas deportivas.

Fuente: OMPress.

martes, 19 de noviembre de 2019

I ARA, QUÈ?

Hem acabat el mes d’octubre i hem deixat enrere un moment de gràcia en la nostra Església universal. La causa no ha estat altra que la invitació que el Papa Francesc ens ha fet, aprofitant l’efemèride dels 100 anys de la Maximum illud, de posar la missió al centre de les nostres activitats pastorals, no com un afegitó més, sinó com un veritable canvi de paradigma, una transformació radical del nostre pensament. Les delegacions de missions i els nostres bisbes s’hi han implicat tan com han pogut i hem pogut gaudir, arreu de tots els bisbats, d’interessants xerrades sobre el significat i els reptes de la missió avui i de la necessària transformació de les nostres pastorals. Hem llegit articles molt ben preparats sobre la missió i les missions avui. Hem buscat espais de pregària i d’enviaments missioners. Hem gaudit de testimonis vivencials de la missió i, finalment, vam poder viure la bonica trobada a Montserrat amb el tren missioner, on tots els bisbats de la Tarraconense van mostrar, a l'una, el seu desig de començar alguna cosa nova. És cert que, en alguns dels actes organitzats, s’ha trobat a faltar una mica més de participació de les nostres parròquies però, els qui som rectors o vicaris, sabem prou bé com costa en aquests moments, ja no només de mobilitzar les nostres comunitats, sinó fins i tot de trobar veritables comunitats. Per tant, crec que el balanç que podem fer-ne, a dia d’avui, és molt positiu. I ens podríem aturar aquí. Però aleshores cometríem l’error més gran, perquè ens estaríem deixant la pregunta definitiva: I a partir d’ara, què? Perquè, ¿de què haurà servit tota aquesta propaganda, tota aquesta moguda, tota aquesta centralitat de la missió en aquest mes d’octubre, si ara ho deixem de banda i passem a d’altres activitats? Doncs, no haurà servit de ben res. Perquè el mes missioner extraordinari no volia ésser un mes per a commemorar una efemèride important, sinó que volia ésser un mes per a implantar, d’una vegada per sempre, la missió com a paradigma de tota la nostra pastoral. Però no com una paraula bonica més, sinó com un nou concepte que ens ha de transformar. I per això, per tal que aquest mes missioner pugui tenir un balanç positiu, ara ens caldrà créixer en tres dimensions: En primer lloc a nivell intel•lectual, fent un veritable aprofundiment de la teologia de la missió i posant-la com una de les assignatures centrals de la nostra formació teològica amb el pes que es mereix. En segon lloc, ens caldrà introduir a la nostra pastoral la dimensió missionera. Però no només com una mena d’accent a les pastorals que ja fem sinó com una dimensió pròpia, la dimensió missionera que ha d’estar al mateix nivell i que ha de comportar els mateixos esforços que la dimensió litúrgica-sacramental, la dimensió caritativa i la dimensió formativacatequètica. Hem de crear grups a les nostres parròquies, que siguin veritables puntes de llança de l’evangelització. I finalment hem de ser capaços d’introduir en tots nosaltres, en primer lloc en els capellans i després en tots els obrers de l’evangeli, una veritable espiritualitat missionera. Una espiritualitat que no és un adjectiu més a l’espiritualitat general, sinó que significa una vida segons l’Esperit Sant. Ens cal recuperar la presència i la força de l’Esperit en la nostra vida perquè sigui, justament, aquest mateix Esperit, el qui pugui rejovenir la nostra Església. Però no com una simple força que ens fa anar endavant, sinó com la veritable tercera persona de la Trinitat que ens acompanya. I per això ens cal, de nou, i com us deia, aprofundir en la teologia de la missió, per adonar-nos que la missió no ve de nosaltres, ni és una tasca personal, sinó que la missió és trinitària, que vol dir que és una resposta al pla salvífic del Pare, és la continuació de la missió del Fill i és col•laboració actual amb l’Esperit Sant, gràcies al qual l’Església pot realitzar la seva missió. Només des d’aquesta perspectiva trinitària podem reconèixer com «l’Església pelegrina és missionera per la seva naturalesa, ja que té el seu origen en la missió del Fill i de l’Esperit Sant, d’acord amb l’objectiu de Déu Pare» (AG 2). I si aconseguim tot això, aleshores sí que podrem dir que ha valgut la pena aquest mes missioner extraordinari, perquè haurà servit per a tornar a posar la missió al centre de tota la nostra vida: «Batejats i enviats: l’Església del Crist en missió en el món». 


Mn. Joan Soler, missioner a Togo.
Actualment prevere del bisbat de Girona i rector de la parròquia d'Areyns de Munt

jueves, 24 de octubre de 2019

SIMPLEMENTE, NO EXISTEN OTRAS PERSONAS COMO ELLAS.

Raimundo Robredo, director general para África de la Secretaría de Estado de Asuntos Exteriores, participó en la reciente rueda de prensa que se celebró con motivo de la Jornada del Domund 2019, y en su intervención afirmaba:
"He conocido de primera mano la increíble labor que los misioneros realizan como embajadores de España. Ningún otro actor tiene su nivel de integración en las comunidades africanas: ni los diplomáticos, ni los militares en misiones de paz, ni los empresarios, ni las ONG... Simplemente, no existen otras personas como ellas, que hablen tres o cuatro idiomas locales y vivan permanentemente en el terreno. A los misioneros normalmente no te los encuentras en las capitales, sino en zonas rurales y muy remotas donde no es fácil que les llegue la asistencia consular a la que tienen derecho como cualquier ciudadano español. Y cuando les ofreces la ayuda de una evacuación, es muy habitual que la rechacen. Tenemos el mandato legal de reconocerles como actores de la acción exterior de España y de cooperar al máximo con ellos. Mas allá de su labor en el terreno espiritual, que a mi no me corresponde valorar, su trabajo tiene un valor enorme para la imagen de España".

El Ministerio de Asuntos Exteriores quiere buscar cooperación con Obras Misionales Pontificias para promover objetivos comunes como la paz y la seguridad en el continente. El banco de pruebas será África.

En la misma rueda de prensa, D. José Mª Calderón, director nacional de las OMP decía que el misionero no es un cooperante, pero "no puedes predicar el Evangelio a una persona que se está muriendo de hambre, habrá primero que darle de comer". Y continuaba diciendo: "el misionero es alguien que está ahí, viviendo en las mismas condiciones que el resto, y que ayuda en la medida que puede, porque ve en la otra persona a Jesucristo".

jueves, 3 de octubre de 2019

UN DOMUND EXTRAORDINARI PER A UN MES MISSIONER

Com cada any, l'Església celebra a tot el món de forma simultànea un dia dedicat a pregar per la missió de l'Església i a ajudar els missioners. És la Jornada Mundial de les Missions, popularment coneguda com DOMUND, que tindrà lloc el diumenge 20d'octubre.
Aquest any , el Domund es celebra en el marc del MES MISSIONER EXTRAORDINARI (MME), convocat pel Papa Francesc per a octubre de 2019, amb el lema "Batejats i enviats, l'Esglésisa de Crist en missió en el món".
MME, per renovar la consciència de que tots els batejats són missioners, només pel fet de ser-ho, i també per a posar a tota l'Església en estat permanent de missió: la missió és un mirall, en el que totes les accions de l'Església s'han de mirar.
El Papa Francesc ha encomanat a Obres Missionals Pontifícies (OMP) l'organització d'aquest Mes. OMP és una xarxa mundial al servei del Papa per a donar suport a la Missió Universal de l'Església, amb la pregària i la caritat missionera.
Una altra raó d'aquesta convocatòria és perquè es compleixen 100 anys de la carta apostòlica Maximun Illud, del Papa Benet XV, considerada com la carta magna de les missions modernes. Després de la Primera Guerra Mundial, el Papa va donar un impuls a les missions. Va defensar la separació de les missions del colonialisme (fins el moment, els missioners eren reconeguts com a agents estrangers dels països d'origen); i va reivindicar el protagonisme de les Esglésies locals en les missions, i de la formació de les vocacions natives.
Hi ha 1.111 Territoris de Missió que representen un terç de les diòcesis del món. Gairabé la meitat de la població mundial viu en els Territoris de Missió. A les missions se celebra un de cada tres baptismes del món. Més de la meitat de les escoles de l'Església Catòlica estan en les missions.

Més informació a:

https://www.omp.es/mes-misionero-extraordinario/

https://missions-terrassa.blogspot.com/


http://w2.vatican.va/content/benedict-xv/es/apost_letters/documents/hf_ben-xv_apl_19191130_maximum-illud.html