• Formaciò OMP


    Trobada de formació per treballadors i voluntaris
  • JOVES I MISSIÓ


    Jove, la missió et necessita
  • TROBADA MISSIONERA DE JOVES 2017


    21-23 d’abril a l’Escorial, Madrid
  • Missatge del Papa per la Quaresma


    La Paraula és un do. L’altre és un do
  • COM COL·LABORAR AMB OMP?


    Durant tot l’any pots col·laborar amb Obres Missionals Pontifícies

martes, 17 de enero de 2017

DÉU M'HA FET UN REGAL !!!

Déu m'ha fet el regal inmerescut i preciós de ser el seu missioner. Ja són 24 anys fora de la meva estimada Palència, recorrent el món, especialment Llatinoamèrica, contagiant FELICITAT, portant esperança i amor de Déu. Encara que per ser sincer, lamentablement no va ser alguna cosa, o més aviat "Algú", que va estar present en la meva infantesa, almenys fins als 12 anys. De fet confesso amb una mica de vergonya que no recordo gairebé gens de la meva primera comunió, i la veritat és que no resava molt i era molt revoltós en el col·legi, sobretot a la classe de reli. Quina paciència va tenir nostra profe, que ja era grandeta!
El que sí record de la meva infància és veure a la meva mare enviar diners cada mes per ajudar a la meva tia missionera a Perú. I també recordo clarament una visita que ens va fer a l'escola un missioner que caminava per Àfrica; la veritat que em va fer molta pena el que ens va explicar sobre el malament que ho passaven allí els nens i vaig pensar en l'afortunat que era en poder estudiar, tenir menjar, una família... Això sí: vaig sentir una certa admiració cap al missioner per tot el ben que amb tanta generositat i sacrifici feia pels altres. De totes maneres, mai vaig pensar que aquesta vida podria ser també per a mi.
Ser missioner o guareix, o alguna cosa per l'estil, va ser alguna cosa que no va entrar en el meu horitzó fins que vaig tenir la meva primera trobada forta amb Jesús a 14 anys. Record molt bé aquest moment. Va ser llegint el passatge de l'evangeli que ens explica en trobada de Jesús amb Zaqueo. Vaig sentir que Jesús també em cridava pel meu nom i volia quedar-se a la meva casa com el meu millor amic. En aquest moment de silenci i solitud em vaig sentir inundat per una immensa alegria, molt difícil d'explicar, però completament real. Alegria que no solament roman, sinó que creix dia a dia. Crec que va ser la primera vegada que vaig escoltar a Déu. Dos anys després vaig tenir una experiència molt forta. El meu amic i company de curs es va intentar suïcidar. Em vaig quedar impactat; semblava que tot anava tan bé en la seva vida... Tenia amics, bones notes, era el que més lligava amb les noies... Aparentment ho tenia tot, però li faltava un sentit per viure. El meu pensament adolescent davant el meu amic, que gràcies a Déu va poder recuperar-se, va anar el següent: "si el meu amic conegués a Jesús tindria, ganes de viure." ! Jo havia experimentat les ganes de viure que Jesús havia despertat en mi. Per alguna cosa Jesús ens diu que ell és LA VIDA, i que ha vingut a nosaltres perquè tinguéssim vida en plenitud. (Joan 10, 10) Sense jo saber-ho, en aquest desig que el meu amic conegués a Jesús, ja m'estava cridant a ser missioner.
Benvolguts nens, us convido a escoltar la veu de Jesús en el vostre cor, cridant-vos pel vostre nom. (Isaïes 43, 1-2), estic segur que sentireu una gran alegria que necessitareu compartir amb els altres. Sorgiran en vosaltres desitjos que els vostres amics i sers estimats també coneguin Jesús. En això consisteix sobretot la missió!

viernes, 30 de diciembre de 2016

POR LOS MAS PEQUEÑOS Y NECESITADOS, INFANCIA MISIONERA

Jornada Infancia Misionera 2016El cuarto domingo de Enero, la Iglesia en España celebra la Jornada de Infancia Misionera. Es una institución de la Iglesia Universal para promover la ayuda recíproca entre los niños de todo el mundo. Podemos afirmar que dicha jornada es una Escuela de formación: educa en la fe y solidaridad misionera, y enseña a los niños a seguir a Jesús y a ayudar a otros niños del mundo. También financia proyectos encauzando las ayudas de los niños que sostienen con su generosidad las necesidades de los pequeños mas desfavorecidos en los Territorios de Misión.  
Dicha jornada la organiza en España OMP, Obras Misionales Pontificias, que es la institución de la Santa Sede encargada de fomentar y buscar medios para la actividad misionera de la Iglesia.
Infancia Misionera nació en Francia en 1843, cuando monseñor Forbin Janson recurrió a los niños de su diócesis - en vez de a grandes benefactores - para ayudar a los niños necesitados en China, se adelanta así en 80 años a la Declaración de los Derechos del Niño de Ginebra, y en 100 años al nacimiento de UNICEF.
Se pueden agrupar en tres grandes aspectos los tipos de proyectos que financia:

EDUCACIÓN: Colaborando en la búsqueda de soluciones para que los niños de todo el mundo puedan acceder a la educación. Son iniciativas heterogéneas: construcción de escuelas y guarderías, becas de estudios, material, formación agrícola y ganadera, todas ellas dedicadas a buscar un futuro mejor para los niños.

EVANGELIZACIÓN: Los misioneros y misioneras dan prioridad en su trabajo esencial de la transmisión de la fe a los niños. Estos, a su vez, contribuyen con sus donativos a la evangelización de otros niños y a su formación de Infancia Misionera.

SALUD Y VIDA: Iniciativas dedicadas a proteger la vida y atender sanitariamente a los niños. Dentro de éste grupo de proyectos se encuentran las ayudas a orfanatos y comedores, el sostenimiento de hospitales, compra de medicamentos y vacunas, y todas aquellas actividades destinadas a mejorar la calidad de vida de los más necesitados del planeta.

Gracias a la generosidad de los niños de todo el mundo - reunidos en el Fondo Universal de Solidaridad de la Obra Pontificia de Infancia Misionera - en 2015 se enviaron 16.939.649,13€ para sostener 2.795 proyectos de ayuda a la Infancia en los territorios de misión.

Puedes hacer un donativo para Infancia Misionera en la cuenta de misiones de la delegación:

Misiones Terrassa:  ES58   2100   3385   3322   0013   3210

También lo puedes hacer on line,  y con total seguridad, a través de la página web de OMP:

https://www.omp.es/Donativo/donativo.htm



martes, 8 de noviembre de 2016

GRACIAS DOMUND.


Domund 2015: Donativos
Gracias a las ayudas de millones de personas que, sin hacer ruido, colaboran con la jornada de las misiones, en España llamada del Domund, rezando por tantos y tantos misioneros y misioneras que han dejado su tierra para estar junto a los "pobres de éste mundo" y aportando una ayuda material dentro de sus posibilidades, se está terminando de construir la Iglesia de San Maximiliano Kolbe en Inharrime, Mozambique, para que muchos hermanos nuestros tengan un lugar donde poder compartir el pan de la Eucaristía. Muy cerca al lugar en el que se encuentra dicha iglesia, fueron martirizados por no renunciar a su fe 23 catequistas en 1992, será ésta, una Iglesia dedicada a un mártir en tierra de mártires. El Padre Osorio Citora Afonso, IMC, de la Iglesia mozambiqueña, ha recordado a los catequistas martirizados por el Frente para la liberación de Mozambique entre 1975 y 1992. "Quiero ofrecer- ha empezado diciendo- un acto de homenaje a los heroicos laicos-catequistas y misioneros de Mozambique que gastan su vida, a menudo en condiciones difíciles y peligrosas, para que Cristo sea anunciado y todos los hombres reciban la salvación. La tarea que asumo es pues, no contar solo casos aislados sino dar testimonio en primera persona de lo que asumieron los cristianos valientes de mi tiempo y de mi Iglesia para realizar en su vida la vocación de cristianos comprometidos".



viernes, 21 de octubre de 2016

LES PROFUNDITATS DEL COR HUMÀ



Diumenge vinent celebrem la Jornada Mundial de les Missions, promoguda per l’Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe i aprovada pel papa Pius XI l’any 1926. En aquest Any Jubilar s’acompleix precisament el seu norantè aniversari. El papa Francesc, en el seu missatge, ens convida a contemplar la missió “ad gentes” des de la perspectiva de la misericòrdia, és a dir, com una immensa obra de misericòrdia tan espiritual com material. Amb el lema “Surt de la teva terra”, contemplem tants missioners i missioneres que ho han deixat tot, que han sortit de la seva terra per a anunciar l’evangeli de Jesucrist.
Avui se’ns convida a pregar per les missions de l’Església i a col·laborar materialment en el seu sosteniment. Hem de recordar, també, que l’Església és essencialment missionera; que tots des del Baptisme, estem cridats a viure aquesta dimensió amb la nostra paraula oportuna i sobretot amb un testimoni de vida coherent. L’Evangeli d’avui resulta molt oportú per a examinar les actituds de fons, les profunditats del nostre cor a la llum de la paràbola del fariseu i el publicà. Es tracta d’examinar-nos sobre allò que hi ha en cadascú dels sentiments del fariseu i dels del publicà. És oportú recordar aquí el que Jesús, en parlar de l’oració, recomana en el Sermó de la Muntanya: “I quan pregueu, no us desfeu en paraules com els pagans; es pensen que parlant molt es faran escoltar. No us feu, doncs, com ells, que prou bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat, abans que vosaltres li ho demaneu (Mt 6,7-8).
A l’hora de fer el balanç de la paràbola, Jesús s’adreça als oients i deixa clar, amb unes poques pinzellades, el canvi de la situació. El qui s’entorna a casa justificat és el publicà i no el fariseu, perquè tot aquell que s’enalteix serà humiliat i el qui s’humilia serà enaltit. El qui enalteix els humils i humilia els superbs és Déu que, tal com canta Maria en el Magnificat, “dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils” (Lc 1,51-52). L’actitud del fariseu és arrogant, i en canvi la del publicà és humil. Malgrat la seva llarga oració, el fariseu no és justificat mentre que n’hi ha hagut prou amb la breu pregària del publicà per a tornar a casa justificat.
En aquest diumenge de l’evangelització dels pobles, l’evangeli que llegim ens presenta la humilitat com l’actitud més cristiana per a donar testimoni de la nostra fe, tan a les zones anomenades de missió com a tot arreu. El risc de creure’s superior als altres, i partir de les seves equivocacions per a  posar-se un mateix al cap de munt és una temptació de tothom i de tots els temps. La humilitat, virtut profundament cristiana, és sempre necessària. També ho és en la proclamació de l’evangeli i en la proposta de la fe als pagans o als no creients. Un testimoni –o una predicació- que no parteixi d’una actitud d’humilitat no seria cristiana i, a la llarga, seria ineficaç. La humilitat no ha de ser una estratègia, perquè ja no seria humilitat. La humilitat es realisme, veracitat i autenticitat.
En el seu llibre-conversa amb Andrea Tormielli El nom de Déu és misericòrdia, el Papa diu: “Jesús no envia els seus com a titulars d’un poder o com a amos de la Llei. Els envia al món demanant-los que visquin en la lògica de l’amor i de la gratuïtat. L’anunci cristià es transmet acollint el qui té dificultats, acollint el qui és exclòs , el marginat, el pecador”. Que l’autèntica humilitat ens faci a tots testimonis de Jesucrist en els ambients on es mou cadascú.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa


lunes, 3 de octubre de 2016

ELS MISSIONERS I MISSIONERES AL DESCOBERT

Resultado de imagen de OMP ANASTASIOEl proper 23 d’octubre l’Església dedica una jornada a les missions. És el tradicional Domund, que enguany assoleix la 90a edició. L’any passat es van recollir més de 13 milions i mig d’euros arreu d’Espanya,  per ajudar en la tasca que fan prop de 13.000 missioners i missioneres arreu del món. Del 3 al 12 d’octubre el Centre Tarraconense El Seminari,  a Tarragona, acollirà una exposició i una sèrie d’actes culturals sota el títol El Domund, al descobert . La presentació de les activitats va tenir lloc a Tarragona, dimarts 23 de setembre, amb la presència d’Anastasio Gil, director de les OMP,  Obres Missionals Pontifícies a Espanya.
Quim és l’objetiu de la iniciativa “El Domund, al descobert”?
Des de fa uns anys prenem la iniciativa  no només de preparar la jornada del Domund en els àmbits de transmissió de la fe (com són les parròquies, els col.legis i les comunitats religioses) sinó també  de sortir al carrer. La millor manera de sortir al carrer és mostrar en un centre cultural com és el Centre Tarraconense El Seminari, què és el Domund, què és fa, quins són els protagonistes, com podem col.laborar i què significa per a nosaltres. Gràcies a Déu tenim una ressonància  extraordinària especialment amb la col·laboració  dels mitjans de comunicació que es fan ressò ràpidament d’aquestes iniciatives que, en definitiva, són una creativitat més per mostrar el rostre proper i amable de Déu vers la societat. D’altra  banda, voldria agrair tant a l’arquebisbat de Tarragona com a la resta de diòcesis de Catalunya que hagin acollit aquesta iniciativa que permet visualitzar el que és i significa el Domund a través d’aquesta exposició  i de les altres activitats  de caràcter cultural i missioner.
Què podrem veure en aquesta exposició en relació amb el moment actual de les missions?
Hi ha prop de 13.000  homes i dones espanyols que lliuren la vida en els llocs més  recòndits de l’Església universal. En concret  el que volem mostrar en l’exposició  és què el Domund, en el 90è aniversari. Volem mostrar que els veritables protagonistes de la missió són els mateixos missioners. Un tercer espai el dediquem amb molta estimació a fer realitat allò que de vegades queda amagat: com Catalunya és missionera a través dels seus missioners?. Per això, al claustre del Centre Tarraconense El Seminari, al costat de la capella de Sant Pau, posarem els noms de tots i cadascun dels missioners catalans que han estat enviats per les seves diòcesis. El quart espai és una invitació a col·laborar amb les missions, no només en l’aspecte econòmic, també en la cooperació  espiritual  i personal. El cinquè i darrer espai de l’exposició mostra el lema d’enguany : “Surt de la teva terra”. En aquest sentit, cal destacar que volem retre homenatge sincer a la missionera catalana Isa Solà, religiosa de Jesús-Maria assassinada a Haití el 2 de setembre passat.
Quina és la clau de tota la feina que desenvolupen  els missioners ,  una feina sovint amagada i silenciosa , que no imposa sinó que proposa?
Al subsòl de la seva tasca  hi ha una gran paciència. Potser el que més crida l’atenció d’un missioner és que té la paciència de Déu de saber esperar. Mai no s’apropa  a una planta perquè creixi més ràpid estirant-la cap amunt, sinó que sap que gespa creix a la nit i que els fruits només els dóna Déu. La seva tasca és pacient i tranquil·la, però en cap cas inactiva. El missioner es gasta totalment al servei d’aquelles persones que sempre el troben disponible.
Abans esmentava els 13.000 missioners i missioneres espanyols. La realitat del laïcat missioner és cada cop més important?

Amb independència de la crisi de vocacions a la vida religiosa i al sacerdoci, la realitat és que el laïcat missioner creix notablement. En l’actualitat parlaríem que un 80% són religiosos i religioses. També hi ha uns 1.000 sacerdots diocesans i uns 700 laics que lliuren la vida a l’anunci de l’evangeli.