DIGUES
SÍ AL SOMNI DE DÉU.
Moltes vegades
s’encapçala un discurs o un escrit amb les paraules “tinc un somni”, podem dir
que és un recurs molt habitual. Normalment ens estem referint al fet que tenim
un desig, una meta, un objectiu. En el cartell de la Jornada per les
vocacions se’ns demana “Digues sí al
somni de Déu” i ens podem preguntar: quin és el somni de Déu? A què he de dir
que sí? No és difícil de donar la resposta inicial, hem de dir que sí a donar
una resposta d’amor a la seua invitació.
La nostra vida no
és fruit de l’atzar, Déu ens ha creat per amor, Ell ha tingut la iniciativa
gratuïta de crear-nos i invitar-nos a entrar en un gran projecte[1].
Ara nosaltres hem de respondre i la resposta hauria de ser correspondre a l’Amor
amb amor.
Els occidentals
tenim un problema i ens pensem que amb la simple adhesió intel·lectual ja en
tenim prou, realment estem molt equivocats. La resposta i l’adhesió això mai poden
ser des de la ment, des de la teoria, des de les paraules, des de les nostres
cases. “La resposta d’amor és implicar-nos amb tot el nostre ésser i córrer el
risc d’enfrontar-nos a un desafiament desconegut”[2].
En realitat Déu ens
està cridant a tots a viure una vida cristiana plena, cadascú segons el seu
carisma, així ens ho mostra el cartell de la jornada, una jove que va recorrent
el seu camí amb força, amb decisió. En ella estem representats tots els
seguidors de Crist, tots tenim el nostre camí, tots hem de respondre amb amor a
la crida de Déu, tots hem de fer realitat el seu somni, que també serà el
nostre somni.
Hi ha un camí per
cada persona, però sempre amb una mateixa resposta d’amor. Tots som cridats “a
una cosa gran, a que la vida no quedi tancada a les xarxes de l’absurd i de
l’anestèsia del cor per seguir a Jesús en el camí que ha pensat per nosaltres,
per la nostra felicitat i per la dels qui ens envolten, això requereix el valor
de córrer el risc de decidir”[3].
I en la cerca del propi camí, molts hem estat cridats al matrimoni, altres a la
vida sacerdotal, altres a la vida consagrada en l’acció diària, altres en consagració
a la pregària … cadascú a la seua manera, però sempre traçant tants camins com
respostes podem donar al somni de Déu.
Però no es poden
realitzar els somnis si no posem als nostres cors els somnis i els camins dels
tots els nostres germans, en especial dels somnis de la gent més necessitada,
així com no podem deixar d’acollir els somnis missioners.
És especialment
important que ens alegrem per les vocacions que estan sorgint a tants països
dels que anomenem de missió, per això hem de preocupar-nos perquè la consciència
missionera ens obri els ulls a totes les realitats que es viuen a la resta de
països del món, cal recordar que no estem sols i el món no s’acaba als nostres
pobles i ciutats? Els que som nascuts al bell mig d’una ciutat emmurallada
correm el perill de no veure més enllà de les muralles que ens han vist créixer
i això és extrapolable a tots els que vivim en el benestar.
Per això hem
d’obrir les nostres finestres, que sempre ens permeten mirar molt més enllà, i
mirar els camins que segueixen els cristians d’Àfrica i d’Amèrica, d’Àsia i
d’Oceania perquè si ens tanquem en nosaltres mateixos sabem que la humitat acumulada
amb les portes i finestres tancades acaba podrint el que hi ha a dins, en
aquest cas els nostres cors i això ens impedirà seguir el camí d’amor que ens
ha preparat el Senyor.
La Jornada Mundial
d’Oració per les Vocacions i de les Vocacions Natives ens ha de guiar pel camí
de l’obertura, obertura de les nostres finestres per veure els camins que
segueixen els cristians de tot el món, d’estimar-los i d’oferir les nostres
pregàries, amor i solidaritat envers tots ells. Però no ens hem de quedar
obrint les finestres per mirar, també hem d’obrir les nostres portes i caminar,
caminar molt més enllà en la solidaritat i el camí compartit amb tots els
germans que responen amb amor.
El Sant Pare
Francesc ha promogut per al proper mes d’octubre un “Mes Missioner Extraordinari” amb el que ens motiva perquè coneguem
i ens comprometrem de manera més especial amb el món missioner. No és una crida
només per les persones consagrades, és una crida especial a tots els que volem
ser seguidors de Crist per renovar-nos i ser conseqüents amb el nostre Bateig
pel que hem de fer realitat les darreres paraules de Jesús: “Aneu per tot el món i anuncieu la bona
nova de l’evangeli a tota la humanitat” (Mc 16,15). Eixes paraules les
destina Jesús a tots els batejats, també a nosaltres i hem de donar la resposta
correcta, que no és més que la de conèixer, estimar, pregar i col·laborar amb
les necessitats de tot el món.
Ens hem de preparar bé per a l’esdeveniment de l’octubre perquè tots
estem cridats per escoltar a Déu i dir sí al seu somni. Aprofitem tot el temps
de la Pasqua per aprofundir en el nostre compromís.
Delegacions de Missions de Catalunya