Acabo de fer la visita als meus germans salesians del Txad. Visito l'escola i el centre de joves de l'obra missionera salesiana a Sarh al sud del Txad, però puc visitar també el treball en una zona de 12.000 Km2 coneguda com Maïbo, una zona de primera evangelització on tot és nou: els primers cristians, les primeres capelles, els primers grups d'Església o les primeres eucaristies. Manca de carreteres, llum i comunicacions. Només pistes per moure's d'un poble a l'altre. La població és fonamentalment animista. El clima és dur, amb temperatures que arriben fàcilment als 40º C. Quan plou tot s'inunda. El context és de forta pobresa. La gent és acollidora, somrient. Visitant els pobles, en Benjo, salesià sacerdot dedicat a acompanyar 40 pobles d'aquesta zona, em porta a una parròquia de Maïbo a 35 Km. de Sarh. Per arribar-hi fem una hora i mitja de cotxe per pista. A la parròquia conec la seva gent i em presenta una parella de 40 anys, en Jacques i la Marie. Han vingut des del seu poble a 36 Km per fer diumenge a la parròquia. La Marie ha arribat el dissabte després d'una jornada de camí a peu i és acollida per una família de la parròquia la nit del dissabte i del diumenge. En Jacques ve en bicicleta el diumenge. A la tarda fará una altra vegada els 36 Kms. de tornada per pista. Són els primers cristians del poble, els únics batejats per ara. A la nit preguen a casa amb els dos nens i d'altres vénen per afegir-se a aquest moment de pau després d'una jornada de treball. Alguns saben llegir i poden proclamar uns versets de l'Evangeli en aquest moment de pregària diària. Hi ha una colla de deu personas que volen ser cristianes. El diumenge fan els 36 Kms. per arribar a la parròquia, participen a la catequesi i estan a l'eucaristia però no combreguen. Per la seva formació i creixement espiritual, en Jacques i la Marie vénen també als recessos i als moments de formació oferts per la parròquia. Es pot fer en un poble o en un altre però segurament caldrà caminar o agafar la bicicleta per fer una vintena de quilòmetres. Totes aquestes distàncies i dificultats no són viscudes com a problemes que desanimen sinó que fins i tot fan valorar més la sort de poder participar en la vida parroquial, trobar-se amb els altres cristians i celebrar junts l'eucaristia.JOSEP MARIA SABÉ I COLOM
Missioner salesià.
Publicat a CATALUNYA CRISTIANA 10 abril 2016
